La ruta del tomàquet

El documental “La ruta del tomàquet” aborda la procedència dels tomàquets que afecten la producció catalana i fa un viatge al seu origen. Intenta donar resposta a com es pot produir tant, a tan baix cost i quines conseqüències comporta aquest model productiu. S’endinsa també en el rol d’una empresa pública com Mercabarna i planteja diferents escenaris possibles alternatius.

Per realitzar el documental es van realitzar diverses visites a Mercabarna, així com a productors de tomàquet. En total es van realitzar 15 entrevistes qualitatives amb actors de diferents perfils que han estat considerats claus a l’hora de reflexionar sobre el consum a Catalunya. A més, al Marroc, es va visitar la principal regió on es produeix el tomàquet d’exportació (el Souss-Massa-Drâa) i s’hi van realitzar també diverses entrevistes qualitatives a un agricultor local, 23 jornalers i altres.

El documental es divideix en tres capítols: el primer que tracta de la problemàtica del tomàquet, el segon que està centrat en el mercat majorista i, per últim, el tercer que consisteix en un estudi de cas sobre impactes de la producció de tomàquet al principal país del Sud des d’on s’importa aquesta hortalissa (Marroc).

El tomàquet és una de les hortalisses més importants en l’alimentació catalana. Ha estat un protagonista de pes per a la pagesia catalana i avui continua sent consumit en abundants quantitats. Paradoxalment, només el 14% de les hortalisses que es vénen a l’empresa pública Mercabarna es produeixen a la província de Barcelona. De fet, segons les organitzacions promotores del documental, cada vegada es produeix menys tomàquet perquè a l’estiu, que és quan la producció és en el seu millor moment, arriben grans quantitats de tomàquets de l’exterior a un preu contra el qual la producció catalana no pot competir. En concret, en els últims 7 anys, s’ha perdut el 40% de la producció local de tomàquets.

De forma creixen, l’origen i el destí de les fruites i hortalisses es situa a l’exterior de l’Estat espanyol. Fa 15 anys, no era així, ja que la província de Barcelona proveïa una quarta part de les hortalisses venudes en aquest mercat. Es important recalcar que a Mercabarna no existeix cap regla o política que afavoreixi el producte de proximitat per se, els criteris de selecció aplicats pels majorites, així com el seu poder de decisió sobre els preus acaben tenint una forta incidència sobre l’agricultura local. Els agricultors locals, com a conseqüència, competeixen amb un mercat globalitzat, el que requereix una capacitat d’adaptació cada vegada més gran.

Finalment, durant l’estudi de la importació des del Marroc destaca que en un període de 10 anys, el nombre de petits agricultors s’hi ha reduït en un 50%. Des dels anys 90, la política agrícola té una clara orientació cap a l’exportació, malgrat que el país sigui deficitari en productes de base com els cereals, el sucre i les oleaginoses. Una de les hortalisses produïdes en hivernacles fora de temporada es el tomàquet i es destina un 81% a països de la Unió Europea. Aquesta situació té importants impactes socioeconòmics i va lligada a l’abandonament de la població pagesa, ja que l’expansió de l’agricultura d’irrigació al Souss-Massa-Drâa exerceix una important pressió sobre els recursos hídrics.

Amb la voluntat de conèixer la realitat que gira al voltant d’aquesta hortalissa i generar reflexió i debat, el grup d’acció Menja Just de la FAS va organitzar, el passat 18 de maig, un cinefòrum que es va centrar en el documental “La Ruta del tomàquet“, realitzat per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures, en col·laboració amb GRAIN. L’acte va comptar amb la participació de persones expertes en la temàtica que van ser els/les dinamitzadors/es del debat.

En el següent enllaç podreu trobar el documental complet i l’informe.