Entrevista Leonardo Van den Berg

“La terra deixa de ser un dret i esdevé una mercaderia”

VanDerBerg,0Leonardo van den Berg és membre del Centre for Learning in Sustainable Agriculture (ILEIA), organització independent amb seu a Wageningen (Països Baixos). Va visitar la Facultat de Veterinària per impartir, el 22 d’octubre, una xerrada sobre el concepte de sobirania alimentària i les seves implicacions en totes les etapes de la cadena productiva i de consum d’aliments; i per participar, el dia 23, en una jornada formativa destinada a debatre sobre el tema i facilitar la seva penetració en l’activitat acadèmica.

Les activitats en què va participar Van den Berg van estar organitzades pel Grup de treball d’Educació per al Desenvolupament en les Facultats (GEDEF – Veterinària), la Unitat de Formació i Innovació Docent – IDES, l’Assemblea d’estudiants de Veterinària, Dinamització Comunitària, la Fundació Autònoma Solidària, VSF – Justícia Alimentària Global i l’Ajuntament de Barcelona.

A continuació trobareu una entrevista realitzada per l’equip de Comunicació de la UAB a Leonardo Van den Berg, que va ser publicada al web de la UAB el 28 d’octubre de 2015.

Què és la sobirania alimentària?

L’important de la idea de sobirania alimentària és que és establerta conjuntament per molta gent. La definició més popular va ser acordada per més de cinc-centes organitzacions de camperols, pescadors, guardaboscos… És el dret de la gent a decidir el seu propi sistema agrícola, basat en els seus propis valors. Molt menjar, avui dia, està controlat per corporacions multinacionals: la seva qualitat, el seu preu… Però hauríem de ser capaços de precisar el nostre propi sistema d’alimentació.

Està, doncs, relacionat amb la diversitat de les explotacions agrícoles.

Sí, la sobirania alimentària reconeix aquesta diversitat. Hi ha diferents sistemes, diferents valors, fins i tot diferents gustos… Per tant, hauria d’haver dret a crear diferents sistemes d’alimentació.

Sembla haver-hi una total oposició entre els interessos de la indústria alimentària global i les comunitats camperoles de tot el món. Per què el mercat global d’aliments perjudica els pagesos?

En part, per la manera de funcionar del mercat global de productes bàsics. Les corporacions multinacionals estan interessades en obtenir aliments o fins i tot terres el més barats possibles i això crea molts problemes amb els agricultors. Han de competir entre si, baixar els preus més i més, i es fa més difícil sobreviure. Alhora, hi ha grans explotacions i fins i tot societats d’inversió que van comprant terres, expulsant així als petits agricultors. La terra deixa de ser un dret i es converteix en una mercaderia.

Està vostè en contra de tot tipus de comerç global d’aliments?

No, és important que hi hagi alguna cosa de comerç global perquè volem, per exemple, beure cafè a Europa i no podem produir nosaltres mateixos. Però ha de ser d’una manera justa i amb un preu just per als camperols. Els que produeixen cafè així podrien guanyar més venent a nosaltres, però sempre a preu just i usant mètodes de producció sostenibles.

Quina relació té el desenvolupament de la sobirania alimentària amb la lluita contra la pobresa?

D’alguna manera, la sobirania alimentària és una resposta a la pobresa. Estimula a la gent a fer ús de les seves pròpies capacitats per crear sistemes alimentaris sostenibles, no ser dependents i estar protegits dels interessos de les companyies multinacionals que tenen part de la responsabilitat de la pobresa.

Es podria desenvolupar un model industrial favorable a la sobirania alimentària, és a dir, que respectés el desenvolupament dels mercats domèstics i les comunitats agrícoles?

Crec que ja està passant en molts llocs del món a petita escala. Als Països Baixos, per exemple, granges que estaven més enfocades al mercat global estan començant a vendre més en els mercats locals. També hi ha iniciatives d’agricultura sostinguda per la comunitat: els consumidors són coproprietarios de la granja i paguen un salari als grangers assegurant un preu just passi el que passi amb la collita. Això també és sobirania alimentària perquè hi ha una relació directa entre els ciutadans i els camperols; hi ha molt diàleg entre uns i altres i els agricultors poden demanar directament als ciutadans pagar una mica més, etc. Són petits exemples però mostren com els ciutadans negocien amb la gent del camp per crear alguna cosa més sostenible, per guanyar més benestar.

Quins governs, en el món, estan implementant polítiques favorables a la sobirania alimentària?

El govern de l’Equador ha convertit la sobirania alimentària a part de la seva política nacional. Però també, com passa sovint en política, tendeix a tergiversar el terme i fer un cert mal ús. Per exemple, inclou dins del concepte de sobirania alimentària els organismes genèticament manipulats, sempre que siguin de producció nacional.

I les institucions internacionals?

La FAO contempla cada vegada més el concepte de sobirania alimentària però, en realitat, no utilitza el terme encara. Són les organitzacions de la societat civil les que la promouen amb molta força, com la Via Campesina i altres organitzacions.

Com ha sorgit el moviment a favor de la sobirania alimentària?

El moviment sorgeix com a resposta al model neoliberal d’agricultura. Sorgeix, en primer lloc, a partir de camperols, grangers, pescadors i persones que viuen dels boscos que volen realment defensar la seva manera de vida i ho fan sota la bandera de la sobirania alimentària.

Quin paper hauria de tenir la universitat en la difusió de la sobirania alimentària?

Hauria donar-la a conèixer i afavorir el debat sobre quin sistema d’alimentació tenim i si la sobirania alimentària és o no és una alternativa. La sobirania alimentària està relacionada amb el reconeixement dels coneixements i els valors de la gent respecte a l’alimentació: dels ciutadans i dels agricultors. En aquest sentit la universitat pot estimular el diàleg entre investigadors i agricultors per conèixer millor les necessitats d’aquests i els seus valors. Això es pot fer de moltes maneres: portar als campus a la gent de camp, portar els estudiants a les granges, deixar que els agricultors influeixin en la definició de projectes de recerca, etc.

Quina feina realitza el Centre for Learning on Sustainable Agriculture (ILEIA)?

Treiem a la llum casos d’èxit però poc coneguts d’agroecologia, agricultura familiar i sobirania alimentària. Els publiquem a una revista, Farming Matters, on tractem de mostrar el que fan els agricultors. I intentem analitzar també aquests casos per determinar què tenen en comú i com poden ajudar-nos a avançar cap a un sistema alimentari més sostenible.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s