Crònica de les jornades “Sobirania Alimentària. Sembrant alternatives a la universitat”

JornadesSbA_Cloenda“No només volem tenir menjar, sinó el dret a decidir sobre polítiques alimentàries i la capacitat de produir aliments”

Un centenar de persones van assistir a aquestes jornades entorn a la sobirania alimentària com a proposta transformadora, que van comptar amb la participació de 18 organitzacions i col·lectius socials i 7 grups de recerca universitaris. Lidia Senra, eurodiputada i membre de Vía Campesina, va conduir l’acte de clausura amb una mirada global de les lluites camperoles. 

Identificar les implicacions de la sobirania alimentària en les dimensions ambiental, social i econòmica, i prendre consciència de l’impacte derivat dels nostres actes de consum van ser dues idees cabdals presents a les jornades “Sobirania Alimentària. Sembrant alternatives a la universitat”celebrades els passats 15, 16 i 17 d’abril a la Facultat de Biblitoeconomia de la UB i organitzades per la FAS.

La sobirania alimentària reivindica el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries -què mengem, com ho produïm i com ho comercialitzem-, incorporant criteris de producció ecològica i prioritzant el comerç a escala local. Des de fa més de 15 anys, emergeix com una alternativa real davant les problemàtiques de la fam i la pobresa rural als nostres territoris i a escala global. Amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre models alternatius al sistema actual, un total de 18 col·lectius  i 7 grups de recerca van participar a les jornades per compartir com incorporar la sobirania alimentària a diferents disciplines.

Vanesa Freixa, de l’Escola de Pastors de Catalunya, va obrir les jornades parlant de l’estat de la pagesia a Catalunya, on només un 1,6% de la població activa desenvolupa una activitat agrària. Segons ella, un dels grans problemes, va explicar, és que hi ha persones que volen fer de pageses però que no té terres per fer-ho. “La nova pagesia té greus problemes per accedir a la terra”.

Va reivindicar també dos pilars del model agrícola. Per un costat, que sigui un model de gestió de la terra pensat per alimentar, no per negociar. I per altre, la necessitat de crear polítiques que vetllin per facilitar l’explotació de la terra de manera ecològica.

La conciliació d’un model alternatiu de producció i consum d’aliments amb altres paradigmes alternatius van abordar-se a la segona sessió, on van participar-hi la Xarxa d’Economia Solidàrial’Espai d’Anàlisi SocialAmbient CríticFundació Ent i l’Observatori del Deute en la Globalització.

La primera tarda va estar protagonitzada pels tallers “Canviar el món des del consum”, “Mercat Transparent” i “Cadenes curtes i llargues d’alimentació” que van posar l’èmfasi en la necessitat de canviar els nostres hàbits de consum  per uns de més conscients i responsables.

El segon dia de les jornades es va centrar en les aportacions que la branca acadèmica pot fer a la sobirania alimentària. Professorat i investigadors de diferents universitats catalanes van posar damunt la taula el repte que suposa introduir aquest paradigma a la universitat, atès que topa amb interessos de grans sectors econòmics i també acadèmics.

El darrer matí va incloure una visita a la botiga agroecològica Capità Enciam, una experiència que va permetre visualitzar com dur a la pràctica i en el nostre dia a dia el consum d’aliments responsable.

L’eurodiputada i membre de Via CampesinaLidia Senra (tot i que ella es defineix com a camperola) va reivindicar els drets de la pagesia en front “d’un model de producció i comercialització que beneficia les grans corporacions i que aglutina la riquesa en poques mans”.

La sessió se celebrava el 17 d’abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Lluita Camperola, enguany focalitzada en la lluita contra el TTIP i els acords multilaterals de comerç que ignoren la pagesia i, va dir, “en lloc de fer avançar en la solució d’un dels problemes més importants, la fam, fan anar enrere”.

“No només volem tenir menjar, sinó que volem tenir dret a decidir sobre polítiques alimentàries i capacitat per produir aliments”. Reivindicava així el dret a decidir, ja que, va argumentar, “la modernització del sistema agrícola i l’entrada en el sistema europeu que van vendre com a la manera de progressar només ha conduit a més fam i a la desaparició de camperols i pobles rurals”. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s